En la dècada dels anys seixanta del segle passat i, sobretot a partir de dues visites d’entitats vendrellenques a Pau Casals a l’exili (1964 i 1966),  es va despertar al Vendrell l’interès per la divulgació de la figura del Mestre, gràcies a la il·lusió i la tossuderia d’un grup de d’entusiastes. Durant els anys següents es van dur a terme homenatges a Casals amb motiu del seu aniversari de naixement, cada 29 de desembre. També es va organitzar l’execució de l’Himne de la ONU i, més tard,  la d’ El Pessebre.  Va ser l’any 1973 que es consolidà aquell grup de persones i es constituí formalment l’Associació Musical Pau Casals.

El 22 d’octubre del mateix any 1973 va morir Pau Casals. Uns dies després s’organitzava al Vendrell un funeral multitudinari, amb un homenatge de la societat civil representada pel pilar de cinc dels nostres castellers Nens del Vendrell. El 24 de març de 1974, Marta Montañez, la vídua del Mestre, va visitar el Vendrell i l’Associació, juntament amb altres entitats, va organitzar-ne la rebuda popular.

Durant aquella dècada hi ha una gran activitat de l’Associació: el 1975 es va promoure la visita a la Casa-Museu oberta ja al públic i hi va organitzar diversos concerts a partir del 1978.

El centenari del naixement de Pau Casals (1976) va ser commemorat arreu, especialment al nostre país. Aquell any, al Vendrell, amb especial protagonisme de l’Associació Musical Pau Casals, es van celebrar molts actes, principalment concerts amb intèrprets de nom: l’Orquestra Ciutat de Barcelona, l’Escolania de Montserrat, la Cobla La Principal de la Bisbal i recitals de grans solistes: Mstislav Rostropóvitx, Eugène Istomin, Gonçal Comellas, Lluís i Gerard Claret, Mineo Hayashi… En moltes ocasions intervenia la colla castellera Nens del Vendrell, ja que el Mestre n’era un afeccionat.

El 10 de novembre de 1979 l’entitat va tenir un paper actiu, junt amb l’Ajuntament, la Lira Vendrellenca, el Cor-Orfeó Parroquial, i també l’organista Montserrat Torrent, en l’arribada de les despulles del Mestre que avui reposen en el cementiri municipal. A partir d’aleshores, els esforços es van centrar en que el Vendrell pogués gaudir d’un Auditori, d’una Escola de Música, i d’un Festival d’estiu que avui són una realitat.

L’Associació Musical Pau Casals havia vist la llum en uns moments políticament difícils, però això no va coaccionar en cap moment els seus iniciadors,  que van lluitar i lluitar per tal d’aconseguir que el seu propòsit reivindicatiu de la figura i el llegat de Pau Casals es pogués dur a terme. Heus aquí les persones que van iniciar aquella tasca:

Josep Altet i Font (El Vendrell 1920-2003)

Emprenedor i activista cultural. Del seu compromís amb la societat destaca la participació en l’Ajuntament i en la secció cultural del Club d’Esports Vendrell; va ser impulsor de diverses realitats ciutadanes, com ara, el Centre d’Iniciatives i Turisme (CIT) i l’Escola Garbí, però la més important en el camp social, fou la Fundació Santa Teresa.

En el camp de la cultura prengué la iniciativa en tot el que va representar promoure i fer conèixer la figura de Pau Casals. D’ell i del reduït grup que liderava, va ser l’organització dels concerts en homenatge al Mestre primer i, més tard, la realització de l’auditori de Sant Salvador i de l’Escola de Música, tasques que dugué a terme de manera incansable, gestionant amb la vídua del mestre, amb la Fundació Pau Casals, amb les administracions públiques i, alhora, forjant la creació d’aquesta Associació Musical Pau Casals.

La Generalitat de Catalunya li atorgà la Creu de Sant Jordi el 18 de maig de 1999   i l’Ajuntament del Vendrell el nomenà Fill Predilecte de la Vila el 21 d’abril del 2010.

Josep Esteve i Oliva “Casalta” (El Vendrell 1922-2005)

Treballador incansable partícip en diferents activitats, com ara els actes amb motiu de la baixada de l’Àngel del Campanar el 1958, o la presidència dels Nens del Vendrell. Promotor de les visites a Pau Casals el 1964 amb un grup de castellers, i el 1966 a Molig per celebrar el 90è aniversari del Mestre, amb Dansaires del Penedès, Lira Vendrellenca, Cor Orfeó Parroquial i Nens del Vendrell.

Col·laborador de Josep Altet i Font, es distingí per la capacitat de encomanar els objectius de l’Associació a les diferents entitats vilatanes.

Salvador Mañé i Turdiu (La Bisbal del Penedès 1925-El Vendrell 2008)  

Amic personal i home de confiança de Josep Altet i Font, era persona de compromís amb les persones i el país. Aportà les seves iniciatives en diversos terrenys; i en el cultural, fundà la secció cultural del CIT per a promoure el coneixement i difusió del català, en un moment en que les institucions no ho feien. En aquesta línia organitzà el Concurs Literari Sant Jordi infantil i juvenil. A finals dels seixanta, davant la impossibilitat de cursar estudis secundaris en la nostra comarca, impulsà la creació primer, del Col·legi Lliure Adaptat, depenent de l’Institut de Reus i, més tard, del que avui és l’Institut Baix Penedès. També fou regidor del l’Ajuntament en un dels primers mandats de la democràcia. I, pel que fa a la nostra entitat, la seva capacitat de previsió el convertí en un suport decisiu per a la creació de l’Associació.

Lluís Martorell i Mallofré (El Vendrell 1919-2017)

L’amistat i relació amb Josep Altet i Font, unides a la seva gran capacitat de treball, d’aportació d’idees, de control de la feina, i d’una manera d’actuar assenyada, efectiva, rigorosa, i alhora discreta, foren claus no tan sols en la constitució de l’Associació, sinó en totes les tasques, especialment les negociacions, que es duien a terme en relació amb la promoció de la figura de Pau Casals i amb la posterior construcció de l’auditori i de l’Escola de Música.

Fins el 27 de novembre de 2017 fou el darrer supervivent de quatre emprenedors i amics sense la col·laboració dels quals, El Vendrell no hagués aconseguit en aquells temps, la divulgació de la figura del Mestre i la realització de dues importants infraestructures culturals.

També cal recordar els vendrellencs que en el començament de la vida de la nostra Entitat varen aportar llur treball i entusiasme en pro dels seus objectius, entre d’altres, citem només Albert Pàmies, Jordi Carbonell, Jaume Nin Casanova, Benjamí Jané, Amador Mercader… i, per la seva vinculació a la música i implicació gairebé permanent en la nostra Entitat, Albert Solé que, anys més tard succeiria a Josep Altet i Font en la presidència de la mateixa. Finalment, esmentem la inestimable col·laboració d’ Andreu Claret, persona de confiança de Pau Casals que, des del primer moment, donà suport a aquell grup promotor per a la consecució dels seus projectes.

Les persones que han anat presidint l’Associació d’ençà el 1973 són:

  • Josep Altet i Font (1973-1983)
  • Albert Solé i Galí (1983-1997)
  • Joan Descals i Esquius (1997-2001)
  • Josep Poca i Gaya (2001-2005)
  • Eva Serramià i Rofes (2005-2015)
  • Jordi Guitart i Olivé (2015-2020)
  • Joan Miró i Soler (2020-avui)