RESUM DE LES PRINCIPALS EFEMÈRIDES DE LA SEVA VIDA

1876
29 de desembre, neix al Vendrell.

1882
27 d’abril, primera actuació musical al cor de l’església del Vendrell.

1883
Col·labora amb el seu pare en la composició d’una partitura per a una representació dels Pastorets.

1885
El seu pare i el “Peret el barber” li construeixen la “carabasseta”, considerada com el seu primer violoncel. Comença a tocar l’orgue del Vendrell.

1888
Un trio de música toca al Centre Catòlic del Vendrell. És la primera vegada que veu i sent un violoncel.
Finals d’estiu, viatja a Barcelona amb la seva mare i inicia els estudis a l’Escola Municipal de Música.

1889
Comença a tocar al Cafè Tost de Barcelona cada dia de la setmana, tres hores al vespre.

1891
Coneix el trio format per Agustín Rubio, Enrique Fernández Arbós i Isaac Albéniz. Aquest escriu una carta de recomanació al comte de Morphy, secretari de la reina regent d’Espanya, Maria Cristina.
Coneix el compositor Enric Granados, amb qui comença una llarga amistat.

1893
Es gradua amb honors a l’Escola Municipal de Música de Barcelona. Viatja a Madrid amb la seva mare i els seus germans. La reina Maria Cristina li concedeix una beca de 250 pessetes mensuals.
Inicia la seva segona etapa de formació musical al Conservatorio de Música y Declamación de Madrid.

1895
14 de febrer, és nomenat “Caballero de la Real Orden de Isabel la Católica”.
Viatja a Brussel·les, amb una carta de recomanació per al director del Conservatori de Música. Després de les proves d’accés, renuncia entrar i decideix anar a París. La reina Maria Cristina li retira la pensió.
Després d’un temps difícil a París decideix tornar a Barcelona.

1896
Maig, s’incorpora com a professor a l’Escola Municipal de Música de Barcelona. Més tard fou també professor de violoncel del Conservatori del Liceu.
Comença a fer concerts en petites societats de Barcelona. És acceptat com a violoncel·lista a la Gran Orquestra del Teatre del Liceu.
Coincideix a Barcelona amb Albéniz, Rubio, Fernández Arbós, Granados i Saint-Saëns.

1899
Va a París, debuta a Londres, torna a París on fa el seu debut amb el gran director Charles Lamoureux.
Novembre, al Teatre de la República de París, fa la seva primera actuació com a solista.

1900
S’instal·la a París i comença la seva gran carrera com a solista.

1905
Creació del Trio Cortot-Thibaud-Casals.
El novembre realitza el primer viatge a Rússia, on inicia contactes amb els cercles musicals de Moscou.

1908
Tardor, mor el seu pare, Carles Casals Riba.

1914
4 d’abril, es casa amb la soprano nord-americana Susan Metcalfe –es separaran anys més tard- i inicien una gira pels Estats Units. El 13 de desembre fa el primer concert al Metropolitan Opera House, Nova York.

1917
Octubre, després de la Revolució russa, decideix no tornar a tocar en aquest país.

1920
13 d’octubre, té lloc el primer concert de l’Orquestra Pau Casals al Palau de la Música Catalana.

1926
Maig, crea l’Associació Obrera de Concerts, per tal d’apropar la música a la classe treballadora.

1927
La vila del Vendrell el nomena Fill Predilecte.

1931
11 de març, mor la seva mare, Pilar Defilló, al Vendrell.
15 d’abril, dirigeix a Barcelona la Novena Simfonia de Beethoven, amb l’Orquestra Pau Casals i l’Orfeó Gracienc, per celebrar la proclamació de la República.

1933
Últims concerts amb Jacques Thibaud i Alfred Cortot, finalitzant així una unió de vint-i-set anys.
Rebutja la invitació per anar a tocar amb la Filharmònica de Berlín. En una carta manifesta la seva posició de no tornar a tocar a Alemanya “mentre la seva vida musical no sigui lliure”.

1934
La ciutat de Barcelona li ret homenatge: el nomena fill adoptiu, li lliura la Medalla de la Ciutat i s’inaugura l’avinguda de Pau Casals al Turó Parc.

1936
18 de juliol, durant un assaig amb la seva Orquestra al Palau de la Música comença l’alçament militar.
Malgrat la situació d’inestabilitat a Espanya i l’imminent inici de la Guerra Civil, continua realitzant gires per Europa i Amèrica del Sud i fent concerts benèfics per a queviures, roba i medicaments.

1938
19 d’octubre. fa el seu últim concert a Catalunya al Teatre del Liceu de Barcelona, en benefici de la Societat d’Ajuda als Infants.

1939
Després de l’ocupació de Barcelona per les tropes de Franco, Pau Casals marxa cap a l’exili.
La Universitat de Barcelona el nomena Doctor Honoris Causa.
28 de març, fa un concert benèfic per als nens refugiats, al Royal Albert Hall de Londres.
S’instal·la a Prada de Conflent des d’on comença la seva campanya d’ajuda als refugiats espanyols.

1940
13 de juny, els alemanys entren a París. Pau Casals, Francesca Capdevila, Pilar Casals i la família Alavedra decideixen abandonar França des de Bordeus cap a EUA. A punt d’embarcar, el vaixell és bombardejat pels alemanys i tornen a Prada on s’instal·la amb Francesca Capdevila i els Alavedra a la Vil·la Colette.

1945
27 de juny, un cop finalitzada la Segona Guerra Mundial, Pau Casals fa un concert al Royal Albert Hall de Londres. En finalitzar el concert transmet un missatge a Catalunya a través de la BBC.
Decideix no tornar a tocar al Regne Unit com a protesta per la immobilitat dels aliats davant del règim de Franco.
Rebutja els Doctorats Honoris Causa de les universitats d’Òxford i de Cambridge.

1946
Decideix no tornar a tocar públicament mentre les democràcies no canviïn la seva actitud envers el govern de Franco i comença el seu segon exili a Prada. Durant els quatre anys següents es dedica a compondre, a fer classes de violoncel i sobretot, a ajudar els refugiats catalans i espanyols.

1950
2 de juny, comença el primer Festival de Prada, en commemoració del bicentenari de la mort de Bach.

1955
18 de gener, mor Francesca Capdevila.
Se celebra el sisè Festival de Prada a l’església de Sant Pere, amb la participació dels pianistes Eugène Istomin i Mieczyslaw Horszowski, els violinistes Yehudi Menuhin i Sándor Végh, i el baríton Dietrich Fischer-Dieskau.
11 de desembre, fa el seu primer viatge a la terra natal de la seva mare, Puerto Rico, acompanyat per Marta Montañez.

1957
3 d’agost, Pau Casals i Marta Montañez es casen a San Juan de Puerto Rico.

1958
24 d’octubre, és convidat per les Nacions Unides a fer un concert a l’Assemblea General de Nova York que va ser retransmès per ràdio a més de 40 països, convertint-lo des d’aquest moment en símbol de la lluita per a la pau al món. És nomenat per al Premi Nobel de la Pau.

1960
17 de desembre, estrena l’oratori El Pessebre a Acapulco.

1961
13 de novembre, és convidat per John Fitzgerald Kennedy a fer un concert a la Casa Blanca.

1962
19 d’abril, amb el concert de l’oratori El Pessebre a San Francisco, anuncia la seva intenció d’iniciar una croada personal per a la dignitat humana, la fraternitat i la pau.
Durant els deu anys següents, dirigirà El Pessebre arreu del món. Aquesta serà l’activitat musical més important dels seus últims anys.

1963
24 d’octubre, El Pessebre és interpretat a la seu de les Nacions Unides.
El president dels Estats Units, John F. Kennedy, li concedeix la Medalla de la Llibertat.

1964
10 i 11 d’agost, primera visita d’una colla de vendrellencs al Mestre al seu exili de Prada, organitzada per Josep Casalta i els Nens del Vendrell. El pretext per l’obtenció de dos passaports col·lectius fou, de cara a les autoritats franquistes, la peregrinació de dos grups vendrellencs al santuari de Lourdes.

1966
Setembre, dirigeix El Pessebre a Sant Miquel de Cuixà.
8 d’agost, amb motiu del seu 90è aniversari, rep nombrosos homenatges, entre els quals, el dels catalans a Molig, i el d’un grup d’entitats vendrellenques: Dansaires del Penedès, Lira Vendrellenca, Cor Orfeó Parroquial i Nens del Vendrell,  després de l’actuació dels quals, Casals oferí com a record, la seva pipa a l’anxaneta de la colla castellera.

1971
24 d’octubre, participa en el concert del Dia de les Nacions Unides, a la seu de l’Assemblea General, a Nova York. Estrena l’himne de les Nacions Unides que ell ha compost, i el Secretari General, U-Thant, li lliura la Medalla de la Pau.

1972
3 de juliol, crea amb la seva esposa Marta, la Fundació Pau Casals amb l’objectiu de deixar a Catalunya tot el llegat que el ell conservava a la casa de Sant Salvador, El Vendrell.

1973
Juliol-agost, participa en el 13è Festival de Música d’Israel on realitza el seu últim concert.
Finals de setembre, a Puerto Rico, pateix un atac de cor irreversible.
22 d’octubre, mor a San Juan i uns dies més tard és enterrat al Cementiri Commemoratiu d’aquella ciutat.

1979
9 de novembre, les seves despulles són traslladades a Catalunya. Reposen avui al cementiri del Vendrell.

La major part d’aquestes dades han estat extretes de la Fundació Pau Casals www.paucasals.org